dijous, 12 d’abril de 2018

«València va convertir-se en un dels centres neuràlgics del neonazisme a l'Estat espanyol»


Miquel Ramos (València, 1979) va passar dels escenaris a la investigació periodista i activista. Exmembre de la banda valenciana Obrint Pas, Ramos s'ha especialitzat a seguir la pista als moviments de l'extrema dreta. Articulista en diversos mitjans estatals i internacionals, ha estat cofundador del projecte crimenesdeodio.info. Llicenciat en ciències de la informació, va realitzar una investigació sobre l'extrema dreta espanyola davant la crisi econòmica durant els seus estudis postgrau a la Universitat de València. EL TEMPS conversa amb l'investigador sobre la figura de Guillem Agulló, l'extrema dreta d'ahir i d'avui al País Valencià i de com s'articula la lluita contra el feixisme.

-Perquè s'ha convertit Guillem Agulló en un símbol de l'antifeixisme al País Valencià i a la resta de l'Estat espanyol?
Cal analitzar el context en el qual va produir-se aquell assassinat. Al País Valencià i a la resta de l'Estat espanyol, l'extrema dreta estava experimentant una transformació, una mena de transició de la ultradreta que hi havia en el règim franquista i la que va començar a néixer després de la mort del dictador. Al caliu dels canvis que estaven produint-se a Europa, al País Valencià i a l'Estat espanyol va començar a implantar-se una mena d'extrema dreta força influenciada pel que ocorria a la resta dels estats europeus. Van instaurar-se unes bandes neonazis que comptaven amb la seua parafernàlia skinhead, amb els seus grups particulars de música anticomunista, etc. València, per exemple, comptava amb Acción Radical. A Madrid, estava present Bases Autónomas i a Barcelona Vanguardia Nacional Revolucionaria. Fins i tot, va importar-se la vinculació, abans escassa, entre feixisme i les graderies de futbol.
-Estem parlant dels anys 90. Els moviments d'esquerres també estaven experimentant canvis.
Exacte! Hi havia un antifeixisme que també estava influenciat per les noves tendències europees. El moviment okupa, l'antifeixisme autònom, l'esquerra radical europea... Guillem fou part d'aquella generació d'antifeixistes que començava a patir una nova escalada de la violència feixista. Només cal recordar els assassinats de Lucrecia Pérez o de Sonia Palmer. Tots aquells crims i, especialment, el de Guillem foren molt durs per al moviment d'esquerres a tot l'Estat espanyol, no solament al País Valencià. Guillem, a més, era una figura que destacava, tot i la seua joventut, en aquells moviments. De fet, pertanyia al SHARP, un col·lectiu antiracista que combatia els grupuscles feixistes. Tota aquella generació, i les posteriors també, no podem deixar d'identificar-nos amb Guillem. Ens haguera pogut ocórrer el mateix a qualsevol de nosaltres.
-Per què l'assassinat de Guillem Agulló va suposar un sotrac a l'esquerra valenciana, afavorint certa unitat pel que fa, almenys, a l'acusació popular?
Cal tenir en compte que la preocupació pels grupuscles feixistes era només una qüestió de l'esquerra radical. Aquell crim va commocionar la societat, va obrir-li els ulls. De fet, a mi, amb només 14 anys, va obrir-me'ls. Vaig entendre que calia combatre el feixisme, que no podíem no fer res, ni quedar-nos aturats. El feixisme gaudia de certa impunitat. La resposta de les administracions, de la judicatura, dels principals partits, de la majoria dels mitjans de comunicació era obviar el problema. No importava que fóra una època molt dura, en la qual hi havia moltes agressions violentes. Recorda, de fet, com la mateixa sentència va reduir aquell crim de motivacions polítiques a una simple baralla. Era el mateix relat que certs mitjans de comunicació van promoure. Això sí, quan no intentaven, i encara ho fan, criminalitzar la figura de Guillem.
-Continua.
A més, la unió entre els diferents col·lectius fou necessària davant un perill que atacava sense contemplacions durant aquells anys. En aquell moment, les bandes neonazis actuaven de manera molt més descarada. Has de tenir en compte que València va convertir-se en un dels centres neuràlgics del neonazisme a l'Estat espanyol. La ciutat formava part del triangle que conformaven junt amb Barcelona i Madrid. En Falles, fins i tot, van organitzar-se concerts de música anticomunista als quals van acudir nazis de tota Europa. I de manera habitual, aquestes bandes sortien de cacera per la ciutat. Els seus objectius eren qualsevol integrant del moviment okupa, de les iniciatives en favor de la insubmissió militar, independentistes... Feien cacera pels barris més freqüentats pels activistes de l'esquerra.
-En tot aquell context, quines sensacions van tenir-se en conèixer la sentència de l'assassinat de Guillem Agulló?
De ràbia absoluta i d'impotència. Va reduir-se tot, com he dit abans, a una simple baralla entre xavals quan era un crim de motivacions polítiques. Vam sentir-nos molts sols. S'havia assassinat una persona que creia en els valors de la llibertat, de la democràcia, amb els ideals humanistes, i la resposta de la judicatura fou aquella. La sentència creava una sensació i una situació d'impunitat davant els atacs que rebia l'esquerra dels grupuscles d'extrema dreta. Va comportar un cert replegament, però un reforç de la convicció que calia plantar batalla contra el feixisme. Ara bé, calia organitzar-se, coordinar-se per fer front a la ultradreta. En cas contrari, estaríem allunyats de la realitat. Havíem de continuar lluitant. Guillem ho havia pagat amb la seua vida.
-Com va posar-se fi a aquella època d'agressions sense amagar-se dels grupuscles feixistes?
La pressió de l'opinió pública per la reiteració de les agressions i la violència va provocar també un replegament d'aquests grupuscles feixistes. Després d'aquella emergència de bandes neonazis, a Europa comencen a tenir força partits d'extrema dreta com ara el Front Nacional de Jean Marine Le Pen. A l'Estat espanyol, trobem casos com el d'España 2000 o Democracia Nacional, que es creen a finals dels anys 90 emulant aquesta nova extrema dreta europea amb pàtina democràtica. Tot i que hi ha gent que continua en els grupuscles neonazis, inclús en ambdós escenaris, la majoria penja les botes i es posen vestit i corbata. És el seu pas a la política, diguem-ne, institucional.
-Després de la transformació del món de l'extrema dreta més espanyolista, sobta l'aparició, de nou, d'un entramat neonazi de bandes encara més perilloses per les seues activitats i el seu maneig de les armes? Parlem de l'Operació Panzer al País Valencià.
No sobta. Atemoreix i transmet una sensació de perill per no detectar-ho abans. Val a dir que en l'Operació Panzer la Guàrdia Civil va fer, en un primer moment, un bon treball. Cal recordar, a més, que no es tracta només del Frente Antisistema al País Valencià. A la resta de l'Estat espanyol, Panzercoincideix amb altres operacions diferents en les quals es desmantellen organitzacions neonazis de caràcter internacional força perilloses com són Blood and Honour i els Hammerskin. Unes bandes neonazis que, curiosament, són condemnades, al contrari del que ocorre al País Valencià amb el Frente Antisistema. A la presència d'aquest i altres grupuscles al territori valencià, s'hi suma la violència blavera. La violència nazi i la blavera conviuen paral·lelament.
-I fruit de l'existència d'aquestes bandes i del risc que podien ser-ne totes víctimes, determinats col·lectius funden, per a personar-se en l'acusació popular, l'Acció Popular contra la Impunitat.
Sí, es tracta d'una unió tàctica de col·lectius que són víctimes. Recorda que durant aquells anys, al principi de la dècada dels 2000, hi ha reiterats atacs amb explosius a la seu de la Comissió d'Ajuda al Refugiat (CEAR), Ca Revolta rep trets a la finestra, desenes de seus polítiques són incendiades i atacades cada setmana... Són atacs que rarament transcendeixen més enllà de València. S'assumeix que s'ha de conviure amb aquest clima de violència. L'Acció Popular contra la Impunitat intenta trencar amb els silencis mediàtics i s'ocupa de denunciar fets concrets per mostrar com actua el feixisme al País Valencià. També organitza campanyes, promociona informes al Parlament Europeu...
-Entre l'assassinat de Guillem Agulló i les agressions del passat 9 d'Octubre, hi ha una connexió. Es tracta de l'afició ultra del València CF. Que aquest grupuscle en el seu moment insultara en el camp a Agulló i que determinats membres foren identificats pels aldarulls a la manifestació de vesprada durant la diada valenciana és una mostra de la continuïtat de la impunitat del feixisme?
El món ultra del futbol a la ciutat de València sempre ha estat trufat d'elements de l'extrema dreta. Ha estat una constant.
-És un bon reconeixement a la memòria de Guillem Agulló la inauguració d'un passeig central al Jardí de Vivers de València? Els col·lectius promotors demanaven un carrer principal.
Personalment, haguera preferit una avinguda o un carrer central a València. Ara bé, el record de Guillem s'ha mantingut al llarg del temps gràcies a la societat civil organitzada, molt per davant, com sempre, de les institucions. Cal reconèixer, això si, l'homenatge que va realitzar-se fa uns anys a les Corts Valencianes, que va crear un premi anual que duu el nom de Guillem... S'han d'aplaudir aquestes accions, malgrat que nosaltres sempre demanarem el màxim. Foren gestos molt importants, però encara queda molt per fer.
ALTRES ENTREVISTES PUBLICADES AL SETMANARI EL TEMPS AMB MOTIU DEL 25 ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT DE GUILLEM AGULLÓ: 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada