El foc i la paraula: Auschwitz-Birkenau: Un passeig per l'horror nazi

Hui, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes del Holocaust, vull compartir les fotos que vaig fer l'any passat al camp d'extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau (Polònia). Perquè la memòria és el millor antídot per no repetir els errors del passat. Així ho explicava Eli Wiesel, Premi Nobel de la Pau i supervivent d'Auschwitz:

"Estàvem convençuts que després d'Auschwitz , els pobles no cedirien al fanatisme , les nacions no sostindrien més guerres i que el racisme , l'antisemitisme i la humiliació social serien escombrades per sempre . No podíem imaginar que en el curs de les nostres vides seríem testimonis de més guerres, de noves hostilitats racials i que el nazisme despertaria en els cinc continents .

Però hem après certes lliçons.

Hem après a no ser neutrals en temps de crisi , perquè la neutralitat sempre ajuda l'agressor , no a la víctima . Hem après que el silenci no és mai la resposta . Hem après que l'oposat a l'amor no és l'odi, sinó la indiferència . I què és la Memòria sinó la resposta a la i contra la indiferència ?

Per tant permeteu-nos recordar per la seguretat de tots. La memòria pot ser la nostra única resposta, la nostra única esperança de salvar el món del càstig final."

Entrada al camp d'Auschwitz amb la inscripció "Arbeit Macht Frei" (El treball vos farà lliures).

Edificis on es realitzaven els experiments científics amb persones, on es torturava els presoners i on es cometien tota classe d'atrocitats i abusos.

Les dones també van ser víctimes d'experiments, sobretot d'esterilització.

El metge nazi Joseph Mengele realitzà nombrosos experiments amb els presoners. Les seues víctimes preferides eren els xiquets gitanos, als qui sotmetia a tortures aberrants que explicava al seu diari amb una naturalitat aterridora.

Els presoners polítics eren majoritàriament comunistes, socialistes, anarquistes i nacionalistes polonesos contraris a l'ocupació nazi. A Auschwitz eren torturats i els qui sobrevivien, afusellats al mur de la foto.

Poc es parla del genocidi comès contra el poble gitano, que va perdre el 80% de la seua població a Europa a mans dels nazis. Moltes de les fotos del pavelló dedicat als roma, mostren com molts d'aquests no portaven una vida nòmada i formaven part de les burgesies locals, estudiaven a les universitats o eren esportistes professionals. Alemanya no va reconèixer el genocidi nazi contra els roma fins l'any 1982. Per a aquest moment, la majoria dels roma que tindrien dret a la restitució sota la llei alemanya ja havien mort.

Birkenau, on arribaven els trens carregats de presoners on serien exterminats d'una manera industrial a les cambres de gas. Cada barracó albergava uns 400 presoners. Les condicions eren infrahumanes.

Els nazis van destruir la major part de les cambres de gas i dels crematoris abans de l'arribada de l'exèrcit soviètic.

Alguns presoners escrivien cartes als seus familiars i les llançaven a l'altra banda de les tanques per si algú les trobava i els hi feia arribar. Així fou. Alguns dels habitants del poble que s'acostaven als murs del camp les trobaven i es jugaven la vida fent-les arribar als seus destinataris. Són eixes històries que demostren com les guerres i les situacions extremes treuen el millor i el pitjor de l'ésser humà. A les fotos, algunes d'eixes cartes, i baix, alguns dels ciutadans polonesos, herois que van ser detinguts i internats al camp per ajudar a escapar alguns presoners i a fer arribar les cartes.